Els nostres gegants
13/06/2009 | 9 Comentaris | Categories: General
Escrit per: Colla de Geganters i Grallers de la Seu d'Urgell
El 2005 vam estrenar una nova parella de gegants, recuperant els noms dels primers gegants que vam tenir a la Seu d’Urgell. L’Ot representa un trobador i la Urgell representa una noblesa.



Bones !!
es un gran plaer poder estrenar aquest hipermega blog ! gràcies al seu creador, of coure !
(aleix això va per tu jeje)
Ara amb el permís de tothom em posaré una mica tendra .. encara recordo el primer dia que vaig anar a una de les milers i milers “sortides” de la Colla, el lloc: Guardiola de Berguedà ! sense l’uniforme ni la gralla ni res de res .. només els ulls d’una cria davant d’una cosa nova, diferent i que li agradava mooolt ! des de llavors ha plogut mooolt i encara ha de ploure moooolt més !! ja he perdut el compte dels anys que fa que estic a la colla, potser 8 o 9, he crescut allà i penso fer-me vella !
La Colla Gegantera és com una segona família, una segona casa, que cada dia la fem més gran i espero que això no es perdi mai ! pq de debó .. tots i totes sou collonuts !
visca els gegants, visca la Seu d’Urgell, però sobretot visca a tots vosaltres per fer d’això una gran família !!
Petons i ja ens anirem veien per aquí !!
p.d: propera parada .. FM la Seu !
ai oiii!!! nenaaa quin escrit que xuloooo!!! snif snif.
em sembla que esta super explicat el sentiment de ser geganter!! es algo que dius va , tenim sortida , doncs vamooos a por ello, i mes amb els gegants que tenim que ja son com una persona mes ….
i la gent que es lo mes especial i es la essència de la colla, ara tenim una colla collonuda, que te empenta per fer coses , que si ara de poc en poc em renovat la roba , que si em anat al aplec de Luxemburg , que si som candidats a la ciutat gegantera 2011 i lo que ens espera…
i les vivències viscudes em patit moltes alegries , però també bastantes penes…
bueno família us deixo que me pongo nyonya que 11 anys son 11 anys!
Primer de tot, felicitar a la colla en general, i l’Aleix en particular, pq tot això comença a tenir molt bona pinta i està clar que això és símptome de que l’Ot i la Urgell gaudeixen de bona salut!
Qui m’hauria de dir a mi a la primera sortida a Queixans amb 14 anys que acabaria escrivint avui al blog del gegants… però no em posaré més tendra pq a la Pepi i a l’Alba no les podré pas superar…
Doncs res família, que ¡¡ el ritmo no pareee !!
Ens veiem per la FM!
Petonets***
Bones a tots!!!!!
És cert que alguns de nosaltres podem contar mil i una anècdotes dels gegants. Després de tretze anys com a membre de la colla gegantera i grallera de la Seu d’Urgell, puc dir que de no saber res dels gegants ara sé força coses d’aquestes figures, i que tant ploure i dir que es faran coses, poc a poc es van fent. Qui ens anava a dir que al 2011 és possible que siguem Ciutat Gegantera? Fa tretze anys era impensable.
Només falta dir una cosa: Fal·leeeeeeeera! Fal·leeeeeeeeeeeeera! Fal·leeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeera! eh eh eh Fal·lera, fal·lera, Fal·lera gegantera!
bueno, bueno, bueno, k lloraremos todos… yo k, todo esto me sonaba chino, y en un año y medio +/- k llevo en la colla casí paso por un catalan, pero nó culé,(lastima k el Real Madrid nó és de la ciudad de Barcelona, jé jé jé) ahora en serio, estoy encantado de formar parte desta vuestra família, y gracias por la opurtunidad k me haveis dado en recibirme en la colla, teniendo en cuenta k soy un forastero, pero quiero k saipais k todo esto lo tomo muy en serio, como se este fuera mí pueblo, y mís tradiciones, quiero seguir ayudando la colla por muchos años, hacer k cada vez esta colla sea más grande, com objetivos más grandes, otros proyectos, inovar, podreis contar comigo para lo k sea, y k leches… k me voy de vacaciones je je je, dos semanas desconectado del mundo exterior, akí os quedais, astá luego lucas…
petonets peeeeerrr…. las nenas, los nens res de res
adeuuuuuuuuuu….
Quins escrits tan bonics, tot el que heu escrit em porta records i records de moltes sortides, trobades, festes, molts anecdotes, gent que han vingut, gent que han marxat, alguns de forma molt desafortunada i desgraciada però han deixat una petjada a la colla i uns records d’uns moments que mai oblidarem, ser geganter és tot un mon i una manera de viure, crec que en el moment que entres a una colla gegantera veus les festes populars d’una altra manera i com ha dit la Pepi, estas en una colla on no sols som les persones que l’integrem sino que els gegants també son com uns integrants més de la colla i algun cop que han tingut algun incident i s’han donat algun cop o així sents com si li hagués passat a un bon amic…I que dir de les sortides: algun dia representen llevar-te molt d’hora i potser havent dormit poques hores o no havent dormit res però veure als companys un altre cop et dona l’energia per posar-te en moviment i saps que t’espera un gran dia geganter i que dir quan la gent crida alló de FALEEEEEERA, se’m posa la pell de gallina, les tornades dels viatges alguns cops amb molts dels companys al bus dormint però satisfets d’una feina ben feta….bufff i tantes coses diria.Per acabar desitjar que no s’apagui mai aquesta llum i que seguim per molts anys amb la Cultura Gegantera, n’estic content, orgullós i això no m’ho treurà ningú.
“El 2005 vam estrenar una nova parella de gegants, recuperant els noms dels primers gegants que vam tenir a la Seu d’Urgell.”
I dels primers que se’n va fer?
nose sap, diuen que els teni un capella a Tuixen o Josa, pero i varem trucar i ens van dir que no , i l’altra es que potser els van cremar per la guerra civil
Ei que ens han dit que estan a Tuixent, Els van trobar al soterrani de l’Ajuntament. I els estan reparant a Solsona.
O sigui que no s’han cremat a la Guerra Civil.!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!